Protegido: T’en recordes: El Señor de los Pendientes (I)

Esta entrada está protegida. Para verla, escribe la contraseña:

Contraseña:

Guanya el sí a Rudolf

Tot i les pessions exercides pels nombrosos enemics del Rudolf, el poble està decidint majoritàriament que es quedi. Només resten uns pocs dies per a votar…Per votar, clica aquí. I si vols deixar els teus comentaris, clica aquí.

Aquí teniu una fotografia del pobre Rudolf amb el Víktor dies abans de que fos deportat, com podeu veure, aquest tipus de conill nan no pot fer cap mal a ningú:

Salvem a Rudolf!!!

Terrassa, 16 de maig de 2008.- Rudolf, el conill gegant de Cimal, ens ha deixat… Que ningú s’espanti: no s’ha mort. Es tracta d’un canvi de residència, deixa Terrassa per anar a viure a Sant Cugat. Per què? Hem adreçat aquesta pregunta al seu cuidador, Víctor Martínez, que ha manifestat que el pobre Rudolf necessita més espai per poder viure dignament. “Ens van dir que era un conill nan, però no ha parat de crèixer, fins al punt que ara ja no el podem tenir en condicions adequades a les seves necessitats”, assegura el Dr. Martínez.

Com podreu veure a una fotografia recent, aquesta bestiota que suposadament era un conill nan s’ha convertit an una mena de diplodocus elefantós de magnituds increïbles.

Tot i les explicacions del seu cuidador, l’Associació per la Protecció de Rudolf de Cimal (APRC) ha organitzat un referèndum per determinar el futur de l’animal i decidir si ha de tornar a Cimal o no. Segons el president de l’APRC, Elías Jiménez, “no podem permetre que la mascota de Cimal ens deixo, quan ha manifestat en més d’una ocasió la seva voluntat de morir a Terrassa i ser enterrat aquí -assegura Elías Jiménez. Per això us demanem que voteu a www.cimal.blogspot.com per a decidir el futur del nostre estimadíssim Rudolf. Entre tots, aconseguirem que es quedi”.

“Volem que es quedi i torni a venir al Campament d’aquest estiu -destaca Pedro Casas. Un campament sense el Rudolf és com mig campament. Arribarem fins al final per tal d’evitar que marxi”.

No és el primer cop que es produeix un moviment popular com aquest. Segons fonts ben informades, també es preparen mobilitzacions davant la propera marxa de Tonete Martínez a Múrcia…

Equip Cadet: Guanyarem algun dia?

Article de Amós Quejat, periodista.

Terrassa, 9 de maig de 2008.- Avui podria ser el dia en que l’equip cadet de Cimal s’alci am la seva primera victòria del campionat, ja que compta amb nombrosos reforços i estan convençuts de que no poden acabar la temporada a zero. “Som com el Barça –reconeix Pol Solanellas, el seu entrenador. Tot el crèdit de l’equip l’hem llençat per terra. Només ens resta acabar bé la temporada i començar a preparar la propera”.

Solanellas es queixa de la falta de compromís d’alguns jugadors d’aquest equip, que no han entrenat gaire i han deixat de jugar alguns partits. “Quan un es compromet amb un equip dóna la seva paraula i ha d’acomplir amb les obligacions adquirides. Si alguns jugadors no estan disposats a fer-ho, millor que ho diuin abans de començar la temporada”, assenyala.

La directiva de l’equip s’està plantejant com remodelar el conjunt per tal d’assegurar que l’any vinent la marxa del conjunt cadet de Cimal sigui diferent. “Hem de lluitar per guanyar títols –explica Beto Panda, delegat de Cimal. Aquest any no hem estat el que tothom esperava i no pot tornar a passar”. Segons Panda, mñes d’un cop i de dos han faltat jugadors per completar les alineacions, “fet que només s’explica amb l’absència de seriositat i compromís per part d’alguns jugadors”, explica.

Tan els tècnics com els directius han destacat, tanmateix, l’aportació del “nucli dur” de l’equip. “Hi ha jugadors que han vingut sempre a entrenar, d’altres que, sense pertànyer a l’equip ens han ajudat sempre que han pogut, i, per suposat, la gent de l’hockey, que han arribat a jugar dos partits en un mateix dia. Amb gent així hem pogut sobreviure i evitar el desastre, però és evident que esperem un canvi d’actitud radical…” Així s’expressa el delegat de l’equip per agrair l’aportació fonamental de molts jugadors, alhora que, implícitament carrega contra qui no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.

El nom de Cimal, per terra

Fonts consultades per aquest periodista han confirmat l’enorme preocupació que hi ha a Cimal pel desprestigi que ha suposat aquesta temporada pel nom del club. “Tot el presitigi que han guanyat els petits l’hem perdut amb els cadets. Al Consell ens han retret la nostra falta de seriositat i els altres equips pensen que jugar contra Cimal és un tràmit, ja que els tres punts estan assegurats”, explica un directiu de Cimal.

De fet, el crèdit acumulat al llarg dels anys pels diferents equips de Cimal, com aquell que fa quatre anys va guanyar la lliga del Vallès, s’ha ensorrat.I tal com comenten des del club, “és una llàstima que algunes persones es prenguit a broma l’esforç que fan tantes persones per a que els equips de futbol tirin endavant”. 

No pot ser més gran el contrast entre els al.levins i els cadets, com el dia i la nit… Uns han guanyat amb il.lusió, compromís i esforç. Els altres han perdut tot, com a conseqüència de la falta d’actitud d’alguns jugadors. Potser ha acabat un cicle…

 

 

 

 

Cimal Actiu: solidaritat tot l’any

Terrassa, 5 de maig de 2008.- Cimal Actiu és la denominació sota la que organitzem totes les activitats amb un marcat contingut social. Com tots sabeu, la més important és la Cavalcada Solidària, però al llarg de l’any s’organitzen de manera informal algunes altres. Tanmateix, a Cimal volem posar durant els propers mesos l’accent en aquest tipus d’iniciatives, donant continuitat a la tasca que duem a terme al Nadal, començant per fer un seguiment de les famílies que visitem cada any el cinc de gener.

Així, fa uns dies vam començar amb la primera visita programada a una d’aquestes famílies amb molt pocs recursos, o, fugint de l’eufemisme, pobre. Ens van acollir molt bé, feliços al comprovar que “els Reis d’Orient” no només s’enrecordaven d’ells al Nadal.

Vam poder constatar les enormes dificultats a les que s’enfronten diàriament tantes famílies, dificultats que vam intentar suavitzar encara que només per uns moments lliurant alguns productes alimentaris i, per sobre de tot, fent una estona de companyia i escoltant-los.